Les bosses del cos, també conegudes com a bosses de restes humanes o bosses de mort, són un tipus de contenidor flexible i tancat dissenyat per contenir els cossos d'individus morts. L'ús de bosses per a cadàvers és una part essencial de la gestió de desastres i les operacions de resposta a emergències. A continuació es mostra una breu història de la bossa del cos.
Els orígens de la bossa del cos es remunten a principis del segle XX. Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats morts al camp de batalla sovint eren embolicats amb mantes o lones i transportats en caixes de fusta. Aquest mètode de transport dels morts no només era insalubre sinó també ineficaç, ja que ocupava molt d'espai i aportava pes al ja pesat equipament militar.
A la dècada de 1940, l'exèrcit nord-americà va començar a desenvolupar mètodes més eficients per manejar les restes dels soldats morts. Les primeres bosses per a cadàvers estaven fetes de cautxú i s'utilitzaven principalment per transportar les restes dels soldats morts en acció. Aquestes bosses van ser dissenyades per ser impermeables, hermtiques i lleugeres, cosa que les fa fàcils de transportar.
Durant la guerra de Corea dels anys 50, les bosses per a cadàvers es van fer més utilitzades. L'exèrcit nord-americà va ordenar que s'utilitzaran més de 50.000 bosses per a cadàvers per transportar les restes dels soldats morts en combat. Aquesta va ser la primera vegada que les bosses per a cadàvers es van utilitzar a gran escala en operacions militars.
A la dècada de 1960, l'ús de bosses per a cadàvers es va fer més comú en les operacions civils de resposta a desastres. Amb l'augment dels viatges aeris i l'augment del nombre d'accidents d'avió, la necessitat de bosses per a cadàvers per transportar les restes de les víctimes es va fer més urgent. També s'utilitzaven bosses per a cadàvers per transportar les restes d'individus que van morir en desastres naturals, com terratrèmols i huracans.
A la dècada de 1980, les bosses corporals es van fer més utilitzades en l'àmbit mèdic. Els hospitals van començar a utilitzar bosses per a cadàvers com a forma de transportar els pacients morts de l'hospital a la morgue. L'ús de bosses per a cadàvers d'aquesta manera va ajudar a reduir el risc de contaminació i va facilitar al personal de l'hospital la manipulació de les restes dels pacients morts.
Avui dia, les bosses per a cadàvers s'utilitzen en diversos entorns, com ara operacions de resposta a desastres, instal·lacions mèdiques, funeràries i investigacions forenses. Normalment estan fets de plàstic resistent i vénen en una varietat de mides i estils per adaptar-se a diferents tipus de cossos i necessitats de transport.
En conclusió, la bossa del cadàver té una història relativament curta però significativa en el maneig del difunt. Des dels seus humils inicis com a bossa de goma utilitzada per transportar soldats morts en acció, s'ha convertit en una eina essencial en operacions de resposta a emergències, instal·lacions mèdiques i investigacions forenses. El seu ús ha permès tractar les restes del difunt d'una manera més sanitària i eficient, contribuint a protegir la salut i la seguretat de les persones que intervenen en la manipulació i transport del difunt.
Hora de publicació: 25-abril-2024